Els restauradors som rarets. Ens emocionem amb papers destrossats que posin a prova la nostra perícia. Quan ens posem vacil·lons, el què ens agrada és restaurar objectes que semblen irrecuperables, d’aquells que ens deixen davant del client com super-herois del paper: “Mare de Déu! Amb lo brut i arrugat que estava… Però si estava fet miques… Sembla impossible!!!”.
O també peces ben rares: aquelles que tenen unes característiques especials que ens fan buscar tècniques i tractaments alternatius… que són un maldecap! Però que al final, superada la prova, ens donen el gran premi d’un nou aprenentatge.
