bibliòfil
Restaurar un llibre, el millor regal de Nadal
La restauració és màgica, tornant a la vida llibres que semblaven inservibles. Un vídeo en stop-motion d'una biblioteca en miniatura amb llibres enquadernats per amics... també és màgic!
No hi ha solució gordiana pel sofert restaurador
Guillotinar, o no guillotinar. És aquesta la qüestió? El restaurador de llibres brega amb consideracions ètiques de primer ordre: ja sigui per les demandes del seu client, o per torbar l'equilibri entre preservació i funcionalitat. A més esperem que el resultat sigui agradable: ni massa nou, ni massa tronat, preservant-ho tot... però suficientment resistent? Rarament es troba una solució salomònica que satisfaci tots els requisits. Suposo que el restaurador de llibres no és dels que tallaria el nus gordià, sinó més aviat s'entretindria a desfer-lo tot i sabent que li pot dur tota una vida de patiments!
La clau perduda d’un llibre d’anys… i panys!
"San Cucufato, San Cucufato, con este pañuelo los huevos te ato, y hasta que la llave no aparezca ¡no te los desato!" Per a restaurar segons quin manuscrits, cal encomanar-se a com més sants millor, i aquest n'és un, que tancava a pany i forrellat els secrets més ben cobejats de la indústria constructora del segle XVIII a Barcelona. En aquesta entrada desentrellem misteris, obrim panys i restaurem l'estructura més aviat gòtica d'aquest manuscrit enquadernat en pell sencera, propietat de Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (CoAC).
De capçades i de corbates
Les capçades d'un llibre són com la corbata d'un vestit: una frivolitat que permet destacar-se al qui la porta. Són com la cirereta de l'enquadernació i reflecteixen el gust i perícia del seu artífex. Passarem revista als seus estils i aspecte, com al "Lecturas". I anirem molt més enllà, esbrinant d'on venen, per a què serveixen... i perquè les encolades reben menys atencions per part dels restauradors? Quan hem de substituir-les i quan hem de restaurar-les? Els menys entesos us les mirareu amb uns altres ulls a partir d'ara, perquè, com les corbates, n'hi ha per a tots els gustos!
El misteri dels nervis de ferro en un manuscrit andorrà
L'Esther no s'atabala davant l'empresa [...]
Restauració dels “Estralls de la guerra” de Goya
Hi ha feines... i feines; i quan el Sr. Goya pica a la porta, al taller li posem l'alfombra vermella: passi, passi! Primera edició, de 1863 (portada). La sèrie de gravats dels estralls de la guerra de Francisco Goya va arribar al taller tota sencera, amb els seus 80 aiguaforts, corresponents a la primeríssima edició
La biblioteca secreta de Josep Cambras, enquadernador
En Cambras enquadernador em rep sempre amb mirada sarcàstica i un somriure generós. Els somriures esclaten en rialles quan entrem en matèria: -Però el llibre no me l'enllomaràs amb cola blanca... oi?! Li pregunto mentre busco amb la mirada la seva llibreria secreta...
“Smart books” i terrorisme bibliogràfic
Els terroristes no sempre duen malls o explosius, ni venen de fora, pot tractar-se fins i tot de persones al càrrec de col·leccions. Hem de fer-los front i salvaguardar els "smart books": llibres antics intel·ligentment confeccionats, tals que cap material interfereixi en l'altre, al contrari, creant sinergies formidables. Cadascun té les seves peculiaritats, la seva bellesa i la seva funció. Són un compendi tecnològic, sociocultural i artístic del moment i lloc en què van ser creats
Bibliòpates: El cas del llibre lacat
Hem de témer els bibliòpates? O potser els hem de fer un monument? Qui són? Alerta! Perquè poden ser entre nosaltres... o fins i tot nosaltres ho som?! Us convido a llegir el cas del llibre lacat, per conèixer millor aquests personatges...
Llibres de cor, i molt més, a la Biblioteca Nacional
De la mà de Luís Crespo i Arsenio Sánchez, restauradors a la Biblioteca Nacional, ens endinsem en el fascinant món del llibre: miniatures il·luminades, llibres de cor, manuscrits ... Recursos tecnològics punters, tradició mil·lenària, i sobretot la seva experiència i bon criteri, permeten la recuperació d'aquestes joies bibliogràfiques exposades ara a la Biblioteca Nacional.
Màquina renta-llibres i nous mètodes de restauració d’enquadernacions en pell
Des de la màquina de rentar llibres a noves metodologies per a la restauració d'enquadernacions en pell, les visites al Domènec del taller de restauració de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona, de són sempre un plaer!
Poemes de Manent, llibre de llom fix per restaurar
Característiques dels llibres amb llom buit o llom ple, quina mena de degradacions pateixen els segons, amb un exemple d'un llibre que tot just m'acaba d'arribar, de Marià Manent.
Allò que el vent s’endugué
No m'agrada molt tenir llibres sobre la guerra, però he de reconèixer que aquest és especialment bonic. Que l'enquadernació sigui en vellut em va semblar tot un repte de cara a la seva restauració, que per la restano ha tingut majors complicacions. Exposo la restauració d'aquest llibre pels maldecaps que m'ha donat quant a la resolució de les parts perdudes, les incrustacions en fusta. El laboriós treball de talla i el fet que la pèrdua fos considerable, sumat a que mancava un original del que copiar en bona part de les peces absents (els quatre escuts de les cantonades eren diferents) complicava bastant l'assumpte.
El valor de les coses
La reintegració és probablement el més controvertit d’una restauració, perque demana l’establiment d’un criteri per tractar l’absència, i això implica posicionar-se en aspectes gens banals: Quin és el valor o significat de l’objecte, quan únic és i quina és la seva funció (o la de la part afectada) i a partir d’aquí, i tenint en compte el seu estat de conservació, els restauradors mirem de trobar el criteri més adient a l’hora d’intervenir.
Llibre de cor en pergamí. Còdex amb fusta corcada
El còdex manuscrit que he [...]
Bibliòfils… o “bibliòfags”?
Els "bibliòfags" són bibliòfils perquè de tant com els agraden els llibres, se’ls mengen. Causes de degradació en material d'arxiu: inundació, fongs, l'home...
