Truca’ns +34 937 548 880

Truca’ns +34 937 548 880

Truca’ns +34 937 548 880

Blog

criteri

A continuació les entrades de blog relacionades amb criteri:

De professió, restauradora de llibres i documents

Què fa un restaurador de paper i llibres? Per a qui treballa? Quines coneixements i habilitats ha de tenir? La conservació i restauració, una disciplina vinculada a  la ciència, història i arts i oficis. Parlem d'allò que ens distingeix dels falsificadors i de com ens fabriquem una taula de succió per a restaurar documents, amb grans dosis de creativitat i enginy, qualitats indispensables per a un restaurador.

No hi ha solució gordiana pel sofert restaurador

Guillotinar, o no guillotinar. És aquesta la qüestió? El restaurador de llibres brega amb consideracions ètiques de primer ordre: ja sigui per les demandes del seu client, o per torbar l'equilibri entre preservació i funcionalitat. A més esperem que el resultat sigui agradable: ni massa nou, ni massa tronat, preservant-ho tot... però suficientment resistent? Rarament es troba una solució salomònica que satisfaci tots els requisits. Suposo que el restaurador de llibres no és dels que tallaria el nus gordià, sinó més aviat s'entretindria a desfer-lo tot i sabent que li pot dur tota una vida de patiments!

El retoc: un tabú en la restauració de paper?

El retoc és del més controvertit que trobarem en restauració, perquè implica establir quin aspecte volem que tingui l'objecte restaurat. Al meu parer l'aparença d'un objecte històric és quasi tan important com la seva estabilitat físico-química, i la no-intervenció pot donar lloc a resultats poc agradosos que distorsionin més la llegibilitat i coherència de la obra que un objecte ben retocat. Per molt que ens entestem en fer-ho el més neutre possible, el menys arbitrari, hem d'admetre que un bon retoc demana bon gust.

De capçades i de corbates

Les capçades d'un llibre són com la corbata d'un vestit: una frivolitat que permet destacar-se al qui la porta. Són com la cirereta de l'enquadernació i reflecteixen el gust i perícia del seu artífex. Passarem revista als seus estils i aspecte, com al "Lecturas". I anirem molt més enllà, esbrinant d'on venen, per a què serveixen... i perquè les encolades reben menys atencions per part dels restauradors? Quan hem de substituir-les i quan hem de restaurar-les? Els menys entesos us les mirareu amb uns altres ulls a partir d'ara, perquè, com les corbates, n'hi ha per a tots els gustos!

La diplomàtica tinta neutra

Què és la tinta neutra? Una tinta de pH=7? Una tinta transparent? Amb la diplomàtica tinta neutra, enceto una sèrie d'entrades que miraran d'explicar l'eterna pregunta: "Què passa quan falta un tros? La controvèrsia està assegurada fem el què fem (fins i tot quan no fem res), i els restauradors tenim garantit que la decisió no agradarà a tothom, doncs els criteris són canviants i subjectius.

El químic i el restaurador: una relació amor/odi

Una experiència catàrtica, així podríem descriure el què suposa per a un restaurador assistir a un curs de química. Hi anem amb un cert respecte, (per no dir basarda) i l'anhel de que ens descobreixin un reactiu miraculós que canviï la nostra vida. El pobre restaurador amb prou feines podrà tenir una discussió tu a tu amb un químic, ja sigui sobre les reaccions que s'esdevenen durant la restauració, o el mateix envelliment de l'obra; i no obstant cal que el qüestioni, que mantingui viu aquest diàleg. Però gràcies a Richard Wolbers, crec haver fet les paus amb la química de la restauració i els seus científics.

“Smart books” i terrorisme bibliogràfic

Els terroristes no sempre duen malls o explosius, ni venen de fora, pot tractar-se fins i tot de persones al càrrec de col·leccions. Hem de fer-los front i salvaguardar els "smart books": llibres antics intel·ligentment confeccionats, tals que cap material interfereixi en l'altre, al contrari, creant sinergies formidables. Cadascun té les seves peculiaritats, la seva bellesa i la seva funció. Són un compendi tecnològic, sociocultural i artístic del moment i lloc en què van ser creats

Allò que el vent s’endugué

No m'agrada molt tenir llibres sobre la guerra, però he de reconèixer que aquest és especialment bonic. Que l'enquadernació sigui en vellut em va semblar tot un repte de cara a la seva restauració, que per la restano ha tingut majors complicacions. Exposo la restauració d'aquest llibre pels maldecaps que m'ha donat quant a la resolució de les parts perdudes, les incrustacions en fusta. El laboriós treball de talla i el fet que la pèrdua fos considerable, sumat a que mancava un original del que copiar en bona part de les peces absents (els quatre escuts de les cantonades eren diferents) complicava bastant l'assumpte.

El valor de les coses

La reintegració és probablement el més controvertit d’una restauració, perque demana l’establiment d’un criteri per tractar l’absència, i això implica posicionar-se en aspectes gens banals: Quin és el valor o significat de l’objecte, quan únic és i quina és la seva funció (o la de la part afectada) i a partir d’aquí, i tenint en compte el seu estat de conservació, els restauradors mirem de trobar el criteri més adient a l’hora d’intervenir.

Categories

Go to Top