Restauració de l’“Atlas de la Guerra” del Centro de Historia y Cultura Militar Pirenaico (Barcelona).

No m’agrada molt tenir llibres sobre la guerra, però he de reconèixer que aquest és especialment bonic. Que l’enquadernació sigui en vellut em va semblar tot un repte de cara a la seva restauració, que per la resta no ha tingut majors complicacions.

Exposo la restauració d’aquest llibre pels maldecaps que m’ha donat quant a la resolució de les parts perdudes, les incrustacions en fusta. El laboriós treball de talla i el fet que la pèrdua fos considerable, sumat a que mancava un original del que copiar en bona part de les peces absents (els quatre escuts de les cantonades eren diferents) complicava bastant l’assumpte.

Descripció de l’obra:
L’Atlas histórico y topográfico de la guerra de África, sostenida por la nación española contra el imperio marroquí en 1859 y 1860 és un llibre de gran format (52 x 70 x 4,5 cm) amb enquadernació de l’època. Té les cobertes de vellut i decoracions en fusta i metall. Les guardes i l’onglet són de seda de moirée, té tanques metàl·liques i els talls daurats. Tot i el glamour que devia tenir l’obra a primer cop d’ull, alguns detalls s’escapen a l’exquisidesa absoluta, com són les capçades, que eren de tipus industrial, i el fet que el metall de les incrustacions fos el ferro (d’altra banda molt adient al tema bèl·lic… seria de metralla?). Però la finor de la talla en fusta és realment remarcable, i la qualitat del vellut i la seda, així com els daurats i el mateix contingut del llibre, també.
Conté uns fantàstics gravats litogràfics a dues tintes, i plànols desplegables impresos i aquarel·lats a mà.
El llom era llis, amb relligat a la greca sobre nervis de cordill i amb escativanes.

Alteracions:

• La coberta anterior estava solta, i el llom només subjecte per la coberta posterior. Les aplicacions en fusta de les cobertes estan profusament corcades i amb pèrdues, mancant-ne moltes (quasi totes les lletres de la portada).
• Las parts metàl·liques d’aquestes decoracions estaven rovellades.
• El vellut estava molt gastat i descolorit, sobretot el de la coberta anterior.
• Las guardes de seda molt brutes, amb taques d’humitat i esberlant-se per efecte d’una cola inadequada afegida en un passat.
• Els fulls tenien estrips i vores rebregades, amb taques d’humitat i també de fongs. Alguns dels fulls estaven solts i les parts afectades per fongs debilitades.
• Els fulls protectors de paper ceba que precedeixen els gravats estaven profundament oxidats i arrugats.

Procés de restauració:
Revisió de la col·lació i desmuntat del llibre.
Tractament per als fulls:
–  Desinfecció, neteja humida i desacidificació aquosa (amb hidròxid de calci).
–  Consolidació: aprestat i reforç d’estrips i zones dèbils. Aplanat.

Tractament per a l’enquadernació:
–  Desmuntat de les cobertes, traient les peces metàl·liques i de fusta. Es van numerar totes per a poder re-col·locar-les en la seva posició original. Al treure-les es veu clarament el color original del vellut, morat intens, que havia quedat en un marró galdós per efecte de la llum.

–  Tractament de les peces: eliminació d’òxids i aplicació de vernís protector en les metàl·liques; i neteja i desinsectació en les de fusta. Els ferros que tenien la pestanya trencada s’han reparat amb plom per a soldar.

 –  Cosit: Es reprodueix el cosit original sobre nervis de cordill i s’afegeixen capçades, unes bicolors similars a les originals.

Enquadernació:
– Es busca un vellut semblant a l’original prenent com a mostra les àrees no degradades.

– S’enquaderna amb el vellut nou, incorporant els elements decoratius restaurats en les seves posicions originals.

– Es col·loquen guardes i onglets nous, en seda de moirée que es va buscar el més semblant possible a les originals. Els intents de restauració amb adhesius no adequats havien fragilitzat en excés la seda antiga, i les aurèoles d’humitat empobrien el seu aspecte.

Reintegració de les pèrdues de fusta:
Ara que ho explico em sembla una niciesa per la seva simplicitat… però si realment és així em satisfà enormement, perquè implica que l’observador entén el que veu sense que s’hagi incorregut en cap fals històric.
S’ha resolt l’absència d’una gran part de les decoracions en fusta reproduint la petjada que havien deixat. D’aquesta manera continua intuint-se/dibuixant-se la pèrdua sense haver de recórrer a una reproducció integral d’aquestes, que hauria estat costosa i complexa perquè mancaven referents originals d’una bona part de les fustes.

Per a marcar de nou la petjada es van fer una espècie de motlles en plàstic, que és fàcil de tallar però té la rigidesa suficient per a marcar, i no s’enganxa (després va resultar que hi havia la possibilitat de retallar-les en làser a partir de la imatge vectorial… la propera vegada!).

A més de la pressió sobre el vellut s’ha afegit un adhesiu suau (hidroxipropil-cel·lulosa) per evitar que la petjada es despentini. D’aquesta manera “s’acaben” les peces trencades i s’indica l’absència de els perdudes sense haver d’inventar res que no hi hagués hagut realment. .
Per a confeccionar les petjades, com que no hi havia cap de les peces grans sencera, es va recórrer al retoc digital. Amb senzilles simetries es van completar totes les llacunes. En les lletres perdudes però no va quedar més remei que reproduir la petjada que havien deixat en el vellut antic.

Conclusió:
Substituir els components originals d’un objecte restaurat sempre comporta el risc de fer-lo irreconeixible. La complexitat tècnica de qualsevol tractament em sembla poca comparada amb la presa d’aquesta mena de decisions: Poso la guarda asquerosa i trencada? Canvio el vellut?
Com explico en l’anterior entrada, cal cercar un equilibri entre el cost del tractament i el valor d’allò intervingut. En aquest cas, penso que difícilment un llibre tan luxós hagués passat mai per cap camp de batalla, encara que ho semblés, i retornar-li l’elegància perduda crec que és el que un objecte d’aquesta mena demana.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

---

Contingut relacionat: