Eliminació del mirall de plata en fotografies (vídeo)
El mirall de plata és el deteriorament més comú que trobem en fotografies i pel·lícules històriques revelades en blanc i negre per ennegriment directe (DOP). El seu tractament resulta tan problemàtic que normalment s’ha deixat de banda.
Un nou mètode desenvolupat per Jordi Mestre i explicat en detall a l’article per J. Mestre, J.M. Vergès i R. Udina, farà d’aquest procediment tan extraordinàriament delicat i rarament utilitzat, un dels més comuns i normals entre la comunitat de restauradors de fotografia.
Mestre es basa principalment en dos aspectes per a resoldre el problema:
- Els riscos de fer tractaments aquosos en una capa de gelatina, incloent la possibilitat d’arrencament d’aquesta del seu suport.
- Localitzar la causa d’allò que provoca el mirall de plata: el moviment d’electrons, i que s’afavoreix per un increment de l’acidesa.
El nou procediment fa servir carbonat de calci, que reacciona només amb l’àcid i no amb altres components de les fotografia. Els romanents de carbonat de calci es poden enretirar fàcilment , i -en qualsevol cas- les partícules que restessin en l’emulsió contrarestarien potencials agents acidificants, prevenint d’aquesta manera la formació de més mirall de plata.
Per aplicar el carbonat de calci es fa servir un dissolvent que ajuda a enretirar també la brutícia i els adhesius greixosos sense alterar la gelatina ni les etiquetes, retocs o màscares més comunes antigament (adherides amb coles aquoses). Es recomana un dissolvent de baixa polaritat. Aquest no té la finalitat de reaccionar amb el calci, sinó la de fer-li de vehicle, per tant qualsevol dissolvent que respongui a les necessitats de solubilitat dels afegits anteriorment mencionats (màscares, etc.) i que no infli la gelatina serà adequat.
Com que el carbonat de calci és fins i tot més tou que les fibres de cotó, no provoca cap abrasió. Les fotografies SEM en seccions transversals mostren que fins i tot una capa finíssima de gelatina que hagi estat parcialment arrencada del suport roman inalterada després de ser frotada suaument amb el carbonat de calci.
Aquest compost químic elimina la plata que ha migrat de l’emulsió fins a la seva superfície (i que ja no forma imatge), però no la plata incrustada dins la capa de gelatina; per tant no hi ha pèrdua d’imatge. La única matèria que s’elimina i es neteja és la de sobre de la de l’emulsió, és a dir el mirall de plata, que cobreix la imatge i impedeix la seva correcta visualització.
El vídeo de sota mostra aquesta tècnica, i una explicació més detallada sobre els aspectes químics, les fotografies SEM i altres referències es troba en una entrada prèvia en aquest blog i també en el de Jordi Mestre (en anglès). L’explicació completa és accessible en català i castellà a l’article publicat a la revista Únicum.
El vídeo té subtítols en català, castellà i anglès (fes clic a la icona de “configuració” -en forma de cargol- a la cantonada inferior dreta del vídeo, i després clic a “subtítols”; allà pots seleccionar l’idoma que vulguis per als subtítols).
Contingut relacionat:
Filtra entrada per:
Eliminació del mirall de plata en fotografies (vídeo)
El mirall de plata és el deteriorament més comú que trobem en fotografies i pel·lícules històriques revelades en blanc i negre per ennegriment directe (DOP). El seu tractament resulta tan problemàtic que normalment s’ha deixat de banda.
Un nou mètode desenvolupat per Jordi Mestre i explicat en detall a l’article per J. Mestre, J.M. Vergès i R. Udina, farà d’aquest procediment tan extraordinàriament delicat i rarament utilitzat, un dels més comuns i normals entre la comunitat de restauradors de fotografia.
Mestre es basa principalment en dos aspectes per a resoldre el problema:
- Els riscos de fer tractaments aquosos en una capa de gelatina, incloent la possibilitat d’arrencament d’aquesta del seu suport.
- Localitzar la causa d’allò que provoca el mirall de plata: el moviment d’electrons, i que s’afavoreix per un increment de l’acidesa.
El nou procediment fa servir carbonat de calci, que reacciona només amb l’àcid i no amb altres components de les fotografia. Els romanents de carbonat de calci es poden enretirar fàcilment , i -en qualsevol cas- les partícules que restessin en l’emulsió contrarestarien potencials agents acidificants, prevenint d’aquesta manera la formació de més mirall de plata.
Per aplicar el carbonat de calci es fa servir un dissolvent que ajuda a enretirar també la brutícia i els adhesius greixosos sense alterar la gelatina ni les etiquetes, retocs o màscares més comunes antigament (adherides amb coles aquoses). Es recomana un dissolvent de baixa polaritat. Aquest no té la finalitat de reaccionar amb el calci, sinó la de fer-li de vehicle, per tant qualsevol dissolvent que respongui a les necessitats de solubilitat dels afegits anteriorment mencionats (màscares, etc.) i que no infli la gelatina serà adequat.
Com que el carbonat de calci és fins i tot més tou que les fibres de cotó, no provoca cap abrasió. Les fotografies SEM en seccions transversals mostren que fins i tot una capa finíssima de gelatina que hagi estat parcialment arrencada del suport roman inalterada després de ser frotada suaument amb el carbonat de calci.
Aquest compost químic elimina la plata que ha migrat de l’emulsió fins a la seva superfície (i que ja no forma imatge), però no la plata incrustada dins la capa de gelatina; per tant no hi ha pèrdua d’imatge. La única matèria que s’elimina i es neteja és la de sobre de la de l’emulsió, és a dir el mirall de plata, que cobreix la imatge i impedeix la seva correcta visualització.
El vídeo de sota mostra aquesta tècnica, i una explicació més detallada sobre els aspectes químics, les fotografies SEM i altres referències es troba en una entrada prèvia en aquest blog i també en el de Jordi Mestre (en anglès). L’explicació completa és accessible en català i castellà a l’article publicat a la revista Únicum.
El vídeo té subtítols en català, castellà i anglès (fes clic a la icona de “configuració” -en forma de cargol- a la cantonada inferior dreta del vídeo, i després clic a “subtítols”; allà pots seleccionar l’idoma que vulguis per als subtítols).