paper verjurat
El paper verjurat és aquell que en la seva fabricació passava per una forma (una mena de sedàs) que conferia al paper una trama de línies horitzontals i verticals (puntillons i corondells). Un filferro solia sovint acompanyar aquesta forma, de manera que l’anagrama del molí paperer, el fabricant, quedava també marcat en el paper en forma de marca d’aigua que es pot veure a contrallum.
El paper vegetal hauria d’estar fet de pasta de draps i s’associa a paper de bona qualitat.
A continuació algunes entrades on s’esmenta el paper verjurat:
A continuació les entrades de blog relacionades amb paper verjurat:
La bellesa (i concurs nadalenc!)
La bellesa ens envolta: en l'escriptura d'un manuscrit, les tanques d'un llibre, la petjada d'una xilografia o el traç en les línies d'un dibuix. En la felicitació d'enguany hi ha obres restaurades d'Albrecht Dürer, Ramon Casas, Jean-Auguste Dominique Ingres, Salvador Dalí, Joan Miró, Sam Cobean, Bruegel, un llibre manuscrit del s. XIV i una ornitologia d'Aldrovandi amb enquadernació en pergamí sobre cobertes de fusta.
De professió, restauradora de llibres i documents
Què fa un restaurador de paper i llibres? Per a qui treballa? Quines coneixements i habilitats ha de tenir? La conservació i restauració, una disciplina vinculada a la ciència, història i arts i oficis. Parlem d'allò que ens distingeix dels falsificadors i de com ens fabriquem una taula de succió per a restaurar documents, amb grans dosis de creativitat i enginy, qualitats indispensables per a un restaurador.
La clau perduda d’un llibre d’anys… i panys!
"San Cucufato, San Cucufato, con este pañuelo los huevos te ato, y hasta que la llave no aparezca ¡no te los desato!" Per a restaurar segons quin manuscrits, cal encomanar-se a com més sants millor, i aquest n'és un, que tancava a pany i forrellat els secrets més ben cobejats de la indústria constructora del segle XVIII a Barcelona. En aquesta entrada desentrellem misteris, obrim panys i restaurem l'estructura més aviat gòtica d'aquest manuscrit enquadernat en pell sencera, propietat de Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (CoAC).
Dürer: De la vella Europa a Palm Beach
Cocodrils, palmeres, residències de luxe… [...]
Bibliòpates: El cas del llibre lacat
Hem de témer els bibliòpates? O potser els hem de fer un monument? Qui són? Alerta! Perquè poden ser entre nosaltres... o fins i tot nosaltres ho som?! Us convido a llegir el cas del llibre lacat, per conèixer millor aquests personatges...
Aplanat per tensió en restauració de documents
L'aplanat per tensió és una alternativa a la premsa, i pot resultar útil en cassos de documents amb petjada o segells en sec, segells lacrats, i també per a cassos de pergamins manuscrits amb tintes. Explicació a partir dels documents recentment trobats de l'Arxiu Municipal Districte de Sants-Montjuïc
Recuperats els documents més antics de l’arxiu de Sants-Montjuïc
Recentment l'Arxiu Municipal del Districte de Sants Montjuïc ha recuperat els que resulten ser els documents més antics del seu fons. D'on han sortit, aquests orfes adoptats per l'arxiu? En quin estat de conservació estaven? Com es restauraran?
Nova metodologia de restauració per retornar la flexibilitat al paper vegetal
Nova metodologia per retornar la flexibilitat perduda a papers vegetals impregnat amb fragilitat severa. Els papers vegetals -tan utilitzats en dibuixos tècnics- tenen en comú que són transparents, però hi ha diferències significatives en el seu procés d'elaboració. Les seves propietats i comportament, seran doncs molt diversos. En el paper impregnat s'aplicava un oli o vernís per fer-lo transparent. Explicació la restauració de diversos dibuixos en els que el vernís fou retirat per a substituir-lo posteriorment, i de com això permet que el paper es pugui manipular de forma segura sense perdre per això les propietats visuals que el caracteritzen.
Llibre de la notaria d’Esparraguera
El llibre de la notaria d'Esparraguera (1827) estava molt greument afectat per fongs. Tant que hi havia pèrdues significatives al fulls i fins i tot a la coberta, de pergamí i cartró. Les parts restants tenien tan poca consistència que amb prou feines es podia tocar.
