Restauració de cartells amb retoc virtual… o virtuós

Els ciclistes de Sants van arribar al taller garranyigant, més que no pas pedalant!
Estrips, fòxing, enfosquiment, fragilitat, acidesa… Tots aquests danys han estat curosament tractats perque puguin fer meta esplendorosos a l’Arxiu Municipal de Barcelona. Us estan esperant a la seu del Districte de Sants-Montjuïc mentre duri la recent inaugurada exposició, comissariada per Daniel Venteo.
Perquè, qui diu que en apropar-se a la vuitantena no es pot fer goig o anar en bicicleta? Fixeu-vos sinó amb en Ricardo, el ciclista… qui l’ha vist, i qui el veu: dóna una catalana volta, i les que faci falta, a cartells molt més joves!

I què me’n dieu del seu cotxe-escombra i el seguici de ciclistes d’en Passarell? que són quasi centenaris… i ara corren pel dipòsit com uns descosits! Espavileu-vos si els voleu veure.

Deixeu-me que us digui, breument, quins són els tractaments de vellesa, i bellesa, pels que han passat aquests il·lustres cartells (fent clic a les imatges s’amplia la informació de cada procés):

Neteja en sec, humida, desacidificació i consolidació (que inclou l’aprestat, la reintegració de parts perdudes, i afegir un paper de reforç per tot el revers, és a dir, una laminació).
 
I un cop reconstituïts i revigoritzats, els hem maquillat una micona, que a una exposició no s’hi va cada dia. És un retoc que acompanya i suggereix. Facilita la lectura del document sense prendre més protagonisme que el que ha de tenir. No es tracta pas d’amagar que aquests esportistes pertanyen a la categoria d’ultra-veterans, a la secció històrica, que s’ho han guanyat a pols, i és motiu d’orgull.
 
Per a no inventar amb aquests retocs res que no hi hagués hagut, hem recorregut a la tecnologia digital: Amb un arxiu TIFF d’un exemplar complet del mateix cartell, hem fet una superposició sobre l’esguerrat Ricardo (prèviament passat a bytes), i un cop sabut i aïllat allò que li faltava, ho hem imprès en paper. Amb aquesta plantilla s’ha fet un calc en la llacuna del cartell de debò, el de paper corpori i virtuós, que no virtual. Virtuós perque el retoc no s’ha fet sobre l’original, sino a la part afegida de la llacuna: un paper japó de llargues fibres i no menys llarga conservació.

I no deixeu de veure el vídeo realitzat per l’Eva Guillamet, on es mostra la restauració dels ciclistes, a partir del minut 2:39″. IMPERDIBLE!!! Ni tampoc el reportatge fotogràfic que va fer al taller, o l’àlbum facebook amb imatges del muntatge de l’exposició.

Contingut relacionat: