Celebro que ho hagis trobat interessant, o potser fins i tot que t’hagi descobert quelcom que desconeixies i que ara frises per aprofundir: amb quins productes, eines, quina bibliografia, com es fa, en quins cassos ho apliques… vols saber-ne més!

La popularitat de bloc fa que rebi un gran nombre de consultes, a les que malauradament no puc donar sortida amb el zel i professionalitat que mereix un tractament de restauració. Hi ha una responsabilitat inherent a la informació escrita. Només puc respondre preguntes molt simples, perque una resposta més complexa (instruccions generals de com fer un tractament, per exemple), demana massa temps per a ser explicada com es correspon.
D’altra banda no és professional explicar tècniques de restauració de documents i llibres en un comentari de les xarxes socials. Altra gent que no siguin restauradors poden mal interpretar-ho i pensar que qualsevol ho pot fer, o fins i tot decidir-se a provar de fer-ho ells mateixos de qualsevol manera.

La recerca de bibliografia, fins i tot si la tinc, també em demana un temps. No és que cada vegada que publiqui una foto o apunt del bloc justament estigués pensant en escriure un article científic sobre aquell tema en concret. La cerca de Google fa miracles en aquest sentit, és gratuïta i només s’hi inverteix el temps del qui té interès en els resultats de la cerca.
La recerca en ella mateixa és més fructífera (al qui la fa) que no pas el resultat. Buscar implica trobar articles que d’entrada poden semblar contradictoris o inexistents, i això demana una revisió i contrast que fa assimilar els continguts.
Al final haurà servit per consolidar les dades verificades, conèixer l’abast d’allò que es desconeixia i del que es vol saber. A més ens proveeix d’eines per a fer recerques més eficients (vocabulari, tecnicismes, etc.).
En definitiva: fer la teva pròpia recerca és la millor manera d’entendre i assimilar els continguts existents.

La meva activitat professional és en l’àmbit privat i cal entendre la informació que trobaràs en les xarxes socials com un recurs gratuït que comparteixo amb gust (i que em reporta a mi també beneficis, encara que no siguin tangibles). Pren el què consideris que et pot ser d’utilitat, i entén que és un recurs limitat: no té perquè respondre a unes necessitats particulars, ni m’obliga a ampliar o detallar les informacions que s’hi donen. Intento respondre adequadament als comentaris que es fan en les entrades del bloc, perquè valoro la discussió i el debat, però no és la meva intenció anar més enllà d’això. El bloc no aspira a ser una formació ni assessorament personalitzats, com tampoc a fer públics tots els detalls relatius als tractaments que s’hi expliquen.

Gràcies per la teva comprensió i que la recerca t’enriqueixi tant com a mi.